Notes i lectures d'astronomia popular / Albert Aragonès Salvat
Aragonés Salvat, Albert


En: 142155 Terres de cruïlla : estudis sobre les comarques de la diòcesi de Tortosa. Benicarló : Onada, 2013. p. 79-90

La Immersió lingüística a les Terres de l'Ebre : l'experiència d'un centre de Secundària / Maria Josep Altadill Ardit, Albert Aragonès Salvat
Altadill Ardit, Maria Josep


En: Perspectiva escolar. Barcelona, Núm. 365 (setembre/octubre 2012), p. 15-20
Monogràfic "Del bilingüisme al plurilingüisme". Conté fotografies, taules i estadístiques.

La Tradició de la baixada de la Mare de Déu de la Cinta / Albert Aragonès
Aragonés Salvat, Albert


En: Ebre : setmanari independent de les Terres de l'Ebre. Tortosa, Núm. 851 (24 març. 1995), p. 28
Inclou traducció d'Albert Cardona de l'ofici inclòs al Breviari de la Catedral de Tortosa.

L'Escriptor Antoni Altadill : de Tortosa a Barcelona / a cura de Roc Salvadó i Albert Aragonès



En: Quaderns de l'Ebre : revista d'educació, ciència i cultura. Tortosa, núm. 5 (2016) , p. 37-40 : il (Calaix d'apòcrifs) 

Andreu Ulldemolins Queralt, corresponsal del Diccionari dels dialectes catalans / Albert Aragonés Salvat i Joan Bta. Beltran Reverter
Aragonès Salvat, Albert


En: 134693 III Congrés d'Història d'Alcanar : Alcanar, 1, 2 i 3 de desembre de 2010. Alcanar : Ajuntament d'Alcanar, 2011. p. 433-442
 (Comunicacions) 

Noms de bolets en els Col·loquis de Despuig / Albert Aragonés Salvat
Aragonés Salvat, Albert


En: Nous col·loquis. Tortosa, Núm. 5 (2001) , p. 87-100

Llengües i dialectes del bisbat de Tortosa : una visió de principi de segle / Albert Aragonés Salvat
Aragonés Salvat, Albert


En: Nous col·loquis. Tortosa, Núm. 1 (1997) , p. 116-151

Quan lo pare no té pa : recull de cançons i tocades populars de la ciutat de Tortosa, 1908 [Fitxer informàtic] / Joan Moreira ; [Edició a cura de Joan F. Vidal i Albert Aragonés
Moreira Ramos, Joan


Tarragona : Publicacions URV, 2015
1 recurs electrònic (248 p.) (Campus Terres de l'Ebre, 3) 
Bibliografia.
ISBN 9788484244028

Recull de cançons i tocades populars de la ciutat de Tortosa, 1908, de Joan Moreira, a càrrec dels seus autors: Joan F. Vidal, professor i músic, i Albert Aragonés, professor i filòleg, coautors de la catalogació dels documents que formen part de l'anomena't Fons de Joan Moreira, que la família del folklorista va cedir al campus Terres de l'Ebre de la URV, el 2014. Aquest important i voluminós fons privat inclou partitures, textos originals manuscrits, cartes, fotografies i dibuixos d'artistes contemporanis a l'autor.

La Llengua del Baix Ebre i del Montsià : un model de llengua estàndard oral / Albert Aragonés Salvat
Aragonés Salvat, Albert


Tortosa : Consorci per a la Normalització Lingüística. Centre de Normalització de les Terres de l'Ebre : Direcció General de Política Lingüística, DL 1996
109 p., [1] f. : pleg. ; 22 cm
Índexs.
ISBN 84-6054611-X

L'obra musical, folklòrica i literària de Joan Moreira / Albert Aragonés Salvat ; Joan Francesc Vidal i Arasa
Aragonés Salvat, Albert


En: Recerca. Tortosa, núm. 13 (2009) , p. 48-86 (Dossier: Llengua i literatura: escriptors tortosins al tombant del segle XIX i XX) 
Bibliografia citada. Resum en català, castellà i anglès.

Joan Moreira Ramos (Lleida, 1878 - Tortosa, 1951) és un dels escriptors tortosins més destacats de la primera meitat del segle XX. L'article només pretén donar una idea de la magnitud de la seva labor cultural i artística, que va més enllà del seu llibre Del folklore tortosí (1934), l'obra més coneguda.

Català per a periodistes de les Terres de l'Ebre / Albert Aragonés, Jordi Duran i Montserrat Ingla
Aragonés Salvat, Albert


Valls : Cossetània, 2005
88 p. ; 24 cm (Antines, 8) 
ISBN 84-9791-052-4

Durant molts anys els criteris lingüístics dominants en el nostre àmbit cultural s'han basat en la divulgació de les formes més cultes o literàries, en perjudici de l'ús genuí més habitual, i en la imposició d'un únic model de català per a totes les activitats. Un concepte mal entès de la unitat de la llengua i, sobretot, l'escassa difusió que ha tingut l'esperit i la lletra de la normativa oficial del català, ha provocat que un gran nombre d'escriptors i periodistes de les Terres de l'Ebre no s'hagen atrevit a escriure amb alguns trets de la seua parla que són genuïns i totalment legítims, i així han contribuït inconscientment a una compartimentació de la llengua catalana que respon més aviat a criteris administratius que no pas a criteris estrictament lingüístics. ÿEn el cas concret dels mitjans de comunicació escrits de les Terres de l'Ebre ha prevalgut la tendència a seguir el mateix model de llengua que la premsa editada a Barcelona, sense tindre en compte els models difosos al País Valencià i a les Illes Balears, amb els quals els parlars d'aquestes terres també tenen moltes afinitats.